Quan la realitat supera a la ficció... ;D

IDEA

Dues amigues planegen el que hauria de ser una divertida escapada en cotxe a la Costa Brava per practicar submarinisme i altres activitats esportives i gaudir de la natura. Des de bon començament tot es veurà interromput de manera contínua i inesperada. El fet de fer plans i il•lusionar-se amb ells no significa poder-los dur a terme com es somia i es desitja. La vida mateixa pot ser un seguit d'esdeveniments absurds. Basat en fets reals.


STORYLINE

Dues amigues que no es veuen des de fa un temps organitzen una sortida d'esports d'aventura per retrovar-se i aprofitar el temps perdut. L'experiència es veurà accidentada per tot un seguit de situacions que les obligaran a entrar en un bucle de persecucions i fugides per mar i muntanya. El recolçament mutu i l'amistat entre elles serà vital per poder superar cadascun dels impediments que es van trobant pel camí fins a aconseguir, en certa manera, els objectius inicials… Tot i que el resultat no és ni de bon troç semblant a com ho havien imaginat.


SINOPSIS

Personatges per ordre alfabètic:

Radoslaw: conductor polac
Rafa: Mosso d'Esquadra 1
Rafel: controlador de carreterres
Raimón: propietari d'una petita empresa de Grúes de carretera.
Ramonet i Rocío: excursionistes del Club "El Mussol"
Raquel i Roser: amigues protagonistes
Rashîd: contrabandista magrebí 1
Remei: esposa d'en Raimón
Renatte: jove alemana que viu a la comuna hippie perduda a la muntanya
Reskemor i Rocinanta: bicicletes de les protagonistes
Ricard: vell alcohòlic que viu a una cabana solitària a la Cala Pedrosa
Riyâd: contrabandista magrebí 2
Robert: Mosso d'Esquadra 2
Roderick: professor austríac de busseig
Roger: propietari del Club de Busseig de Tamariu
Rubén: germà d'en Rafa i "proveïdor" de drogues vàries de la comuna hippie
Ruth i Raül: fills d'en Raimón i la Remei

Festes de Sant Joan de 2009. La Roser i la Raquel es troben de nou en un petit bar prop del centre de Llagostera, on viuen, i recorden el passat Sant Joan del 2008 tan accidentat que van tenir.

DISSABTE 21-04: Desprès d'anys sense veure's degut a diferents motius (Roser per una agenda social i laboral tan apretada i Raquel per continus viatjes i una relació de parella conflictiva) tornen per fi a reorganitzar les seves vides per passar més temps juntes. Planegen sortides de cap de setmana per practicar les seves activitats preferides: muntanya, mar, bicicleta... I aquesta vegada trien un Club de Busseig de Tamariu (Costa Brava) per disfrutar d'un pont de Sant Joan diferent.

Només sortir de la Llagostera tenen un petit accident amb el cotxe –per anar distretes xerrant- en mig de la C-31, prop de Palamós, on provoquen una llarga retenció i es veuran increpades per la resta de conductors. Entre tot el caos i nerviosisme apareix un amable controlador de carreteres, en Rafel, que les ajudarà immediatament a apartar el vehicle de la via i trucar als Mossos d'Esquadra i la Grúa més propera, mentre la Raquel truca a la vegada al RACC d'on és sòcia.

En Rafel ajuda a reiniciar la circulació, i els Mossos (Rafa i Robert) flirtegen amb les dues amigues que estan encara sorpreses per tota l'atenció rebuda tan ràpida. En Raimón, el propietari de la Grúa, les porta a totes dues amb el cotxe engantxat, cap al taller més proper de Palamós però tot un seguit de malentesos per telèfon amb l'operadora del RACC els hi obliga a parar en una zona de descans per tal d'aclarir les condicions de l'Asseguradora del vehicle.

Parats a la zona de descans se'ls hi acosta nerviós un noi extranger, Radoslaw, demanant ajuda i la Raquel s'hi ofereix mentre la Roser es queda amb en Raimón discutint amb el RACC pel mòbil. Parlant amb un anglés bàsic, Radoslaw fa pujar a la Raquel confiada dins el seu autobús ruïnós i de l'època franquista, totalment destroçat per dintre on li explica que té problemes per tancar les portes i necessita saber d'un taller proper. La Raquel pensa que alguna cosa no lliga però per tal de no fer notar la seva inseguretat li segueix la conversa i un seguit de malentesos idiomàtics fan que en Radoslaw emprengui carretera a tota velocitat amb ella dintre. La Roser i en Raimón al adonar-se surten corrents darrere d'ells i els agafen per fi quasi arribant a Figueres degut a que l'autobús va perdent peces pel camí i acaba quasi socarrat. En Radoslaw explica que allò al seu país es un fet normal (anar amb gent desconeguda en automòbil) i que en cap moment tenia males intencions.

Amb ganes d'allunyar-se d'aquell noi i de l'ensurt, decideixen deixar-lo anar ja que els hi assegura que a Figueres té uns col•legues que li ajudaran. Raimón, sensibilitzat per l'experiència viscuda i veient com s'espatllen els somnis de les dues noies, les porta amb la Grúa fins a Llafranc, on viu amb la seva dona i dos nens, per tal de deixar el cotxe al taller del seu pare i accelerar la reparació. El cotxe es queda al carrer degut a que el taller és tancat perquè el pare, en teoria, està passejant per la platja.

Són fàcilment convençudes per quedar-si a passar la nit a casa del Raimón i la Remei, la seva dona, ja que només portaven una mica de menjar, una petita tenda de campanya i les seves dues bicis: Reskemor i Rocinanta. Agraïdes per l'acollida accedeixen a fer de mainederes dels petits terretrèmols de la casa: Ruth i Raül que les duran rebentades al llit.

DIUMENGE 22-04: Al dia següent, en Raimón s'assabenta que els seus pares han sortit a visitar el cap de setmana a uns familiars de Calonge i com a compensació s'ofereix per dur-les a Tamariu, on tenen pagat el curset de busseig, i desprès anar-les a buscar tan bon punt elles li diguin. Queden en un lloc i hora a les afores de Tamariu.

Un cop al Club de Busseig, les dues joves troben que s'hi respira un ambient extrany, però desprès de l'ensurt del dia anterior, no li donen gaire importància. Els hi toca com a monitors un noi nerviós austríac, Roderick, i un magrebí enfadat, Rashîd que no sembla gaire pacient ni interessat en passar-s'hi gaire estona amb el curs contractat. En Roger, l'amo del Club, sembla enfrascat en una discussió enèrgica amb un altre magrebí anomenat Riyâd que sembla ser el que domina la situació.

En una de tantes immersions al voltant de la cala, en Roderick aprofita per avisar a les dues noies que marxin mentre entreté a en Rashîd ja que tot és un muntatge per tal de no aixecar sospites davant d'elles dues però que en realitat estan en perill. En Rashîd se n'adona i intenta retenir a la Roser, però entre Roderick i l'atac de pànic de la Raquel sota l'aigua es crea una gran confusió i aconsegueixen escapar i sortir quasi esgotades a una petita cala plena de roques amb una cabana de pedra petitona.

Es desfan de tot l'equip innecessari i corren cap la cabana a demanar ajuda per trucar als Mossos però en Ricard, un vell alcohòlic i incapaç de comprendre ni una paraula de les noies pel seu elevat estat ebri, començarà una discusió incoherent, repetitiva i absurda, que farà sentir a les noies com a espectadores d'una escena dels germans Marx i que finalment decideixen deixar-lo amb els seus crits i paranoies per buscar la carretera més pròxima dins del que començava a ser un espai muntanyós.

Fan parar un petit cotxe vell, brut i ratllar conduït pel Rubén, molt fumat de Maria i amb gorro de llana negre a finals de juny, que quan sent les paraules "Mossos" i "magrebins", en comptes d'anar directament cap a la comisaria més propera s'endinsa veloç en la muntanya fins a una espècie de comuna hippie on descarrega tota una sèrie de drogues que ell mateix cultiva i prepara (marihuana, fongs, coles de carpinter…) i les convida tranquil•lament a passar el dia i relaxar-se. Les joves comprenen ara perquè en Rubén no ha fet cas de la seva demanda i aprofiten per canviar-se de roba i agafar calçat dintre de la comuna que "de bon rotllo" la Renatte, una jove alemana que va arribar amb una beca Erasmus i mai més va tornar a Stüttgart, els hi ofereix junt amb pastissos de l'alegria. Marejades però contentes i tipes de tants pastissets decideixen baixar pel camí de la muntanya per arribar a alguna població i explicar-ho tot a la primera frefactura que trobessin.

Per sort es creuen amb un grup d'excursionistes del Centre "El Mussol" que tornen de camí a Begur desprès de la seva caminata i les conviden a baixar tots junts. Felices decideixen anar amb ells per sentirse més segures i planegen que un cop a Begur hi parlarien amb els Mossos. Triguen ben poc en adonar-se que cap dels nois i noies que van en aquell grup ho fan per amor a la natura sino més bé per a trobar parella. En front de les negatives i poc interès per part de la Roser i Raquel pel tema, en Ramonet i la Rocío (i finalment la resta del grup) comencen a pensar si no seran una parella de lesbianes, cosa que sembla ben acceptat i fins i tot glamourós dins del grup. Les dues amigues, al•lucinades pels conceptes d'amistat actuals malinterpretats, no perden el temps en fugir de nou d'aquells frikies i buscar protecció a Begur però es perden i acaben a una carretera amb una indicació de 12 km per arribar a Llafranc.

Dos adolescents que paren per pixar entre els arbres deixen sense contemplacions dues bicicletes al bell mig de la deserta carretera que va a Llafranc. Roser i Raquel comproben incrèdules que es tracta de les seves Reskemor i Rocinanta i aprofiten el descuit dels nanos per furtar-les i tornar corrents a casa d'en Raimón i la Remei convençudes que les ajudaran.

Al arribar a casa de la Remei li ho expliquen tot i aquesta truca a en Raimón perquè torni a casa de seguida, ja que ell les estava esperant a les afores de Tamariu. Tots 6 (amb els dos fills inclosos) es dirigeixen cap a la Prefactura dels Mossos de Palafrugell on Raimón té dos bons amics que acaben sent en Rafa i en Robert. Sense poder encara acabar de creure la història narrada per les noies al Club de Busseig baixen els dos Mossos fins a les proximitats de la cala on s'hi troba. Són testimonis de com en Riyâd maltracta a en Roger demanant-li que li torni alguna cosa que els hi sembla faltar i tot seguit truquen a la Central per demanar reforços.

Desprès de les detencions, tant del cap del Centre de Busseig (tapadera pel contraband de cocaïna) com del grup de magrebins i resta de treballadors per declarar, tornen a Palafrugell i pel camí es troben a en Rubén que està aturat a la cuneta amb el capó del cotxe aixecat per refredar tot el fum escandalós que hi sortia del vell cotxe. En Rafa al reconèixer al seu germà indica a la resta d'Unitats que ja es queden ells dos amb "l'accidentat" per prendre nota. Al parlar amb ell s'adonen que porta un paquet d'uns 2 kg de cocaïna al seient del conductor. Rubén explica que se l'acaba de trobar a la platja del costat i que el portava a la Comuna Hippie però els dos Mossos el convencen per repartir-la i treure profit a les festes locals de Sant Joan.

DILLUNS 23-04: Desprès de tota una nit de declaracions i un cop tot aclarit els Mossos conviden a les dues noies a passar la Berbena i finalment queden tots a la cala de Llafranc per tal d'estar també amb el bon Raimón i la seva familia. La gent de la comuna i en Roderick també han pogut baixar i s'hi troben per celebrar-ho. Allà, en Roderick i la Renatte parlen d'anar a St. Goar al costat del Rhin. El cotxe de les dues amigues està sent robat de la pròpia Grúa en front del taller del pare d'en Raimón. És una nit preciosa al costat del mar i al dia següent encara és festiu…

DIE ENDE


P.S.: Gràcies a la meva amiga Rosario per refrescar-me molts detalls!!!

Regina.