El hombre es un lobo para el hombre (Titus Maccius Plautus)

dimecres, 14 d’abril del 2010

sense por

"¡hay que dibujar sin miedo!", em repetia constantment la Libertat, la meva professora de dibuix i pintura quan tenia només 11 anys... però no només s'ha de pintar sense por, s'ha de viure sense por per aprendre cada dia una mica més de tu i del que t'envolta. i gaudir-hi.

també s'ha de canviar sense por, s'ha de parlar -amb respecte- sense por, s'ha d'estimar sense por, s'han de fer i pensar taaaaantes coses sense por... perquè amb por només fas que tancar-te, limitar-te, engoixar-te.

la por és una reacció humana i necessària en certes situacions, ho sé. és un estat d'alerta per a la supervivència, com el dolor físic ho és perquè indica al teu cervell que alguna cosa no va bé... però tot i així, és necessari sentir dolor constantment? és necessària la por constant a la teva vida? no ho crec pas! amb una por i un dolor constant no vius, home! no, això no és vida. les reaccións de por s'han de limitar només a l'estat d'alerta i de supervivència, no a que acabin sent com alguna cosa "normal" a les nostres vides.

i tot aquest rotllo metafísic que estic vomitant per a què? doncs, perquè fa uns mesos un amic -el Javi- em va regalar un llibre que em va fer perdre la por a dibuixar. una fòbia que vaig fer crèixer al meu interior degut als esquemes d'aquesta societat que et fan creure que ho has de fer tot bé perquè si.

amb les senzilles paraules d'un llibre, i del meu amic, vaig aprendre a deixar de ser obsersivament perfeccionista quan no hi ha ningú perfecte!!! a deixar de tenir por per les opinions dels altres (en aquest cas pels meus dibuixos, però es podria aplicar a qualsevol faceta de la vida) quan tot és sumament subjectiu i es resumeix senzillament a "gustos" i formes de veure la vida... perquè el que m'encanta a mi pot ser repulsiu per a tu, i el que t'apassiona a tu em pot ser irremediablement avorrit per a mi.

he tornat a gaudir del dibuix perquè ara pinto sense por. perquè dibuixo pel pur plaer de dibuixar sense importar-me si està bé o malament, perquè pinto per a mi, perquè no hi ha dibuixos bons o dolents sino visions diferents de la mateixa cosa, i totes igual de vàlides, perquè pinto com em dóna la gana, com em surt del cor i no seguint regles tècniques ni copiant a ningú altre, jo m'expresso com sóc...

des de "Inquietuts", el meu altre espai íntim.

imatge: