M'agrada... No m'agrada...

Bé, aquestes últimes setmanes que he estat desapareguda del mapa (internauta) m'he adonat que a vegades vaig per la vida rumiant amb mi mateixa el que m'agrada del meu voltant i el que no.

Ara mateix no m'enrecordo de tots els detalls però el que si que tinc ben present són les sensacions, difícils d'explicar, o al menys de manera escrita.

Un dels moments que més recordo és anar montada de "paquet" al ciclomotor conduït pel xicot que em té robat el cor (i que m'aguanta cada dia des de que m'aixeco fins que anem a dormir) i agafar-me fort al seu cos.

M'agrada recolzar-me sobre la seva esquena quan anem en moto. M'agrada deixar-me emportar, passar entre els cotxes (amb cura) i no haver de controlar el que tinc al voltant. Poder mirar a la gent que anem deixant al darrere, observar-la mentre estem parats a un semàfor. Fins i tot seguir el joc i somriure a un nen assegut mirant cap enrere al seu cotxe. M'agrada poder girar el cap (amb el "casco molón" que m'ha regalat) i veure com tot s'allunya i els carrers canvien.

Per contra, no m'agrada perdre el temps veient la tele. No és cap novetat, és clar, amb la tele de qualitat que tenim és ben normal que a molta gent no li agradi. No soporto els programes "basura", no soporto veure una pel·li amb "descansos" (=anuncis), no m'agraden els telediaris polititzats... I un llarg etc.

Però això té el seu costat positiu!! M'encanta veure sèries antigues o modernes, que em presten o que ens comprem o que podem veure directament online com Frasier, per exemple... Onze temporades i aquí només van donar tres!! Tornar a disfrutar amb "L'escurçó negre", Monty Python, Little Britain, i tantes altres... Em sembla que passaré directament a veure l'últim capítol de "Perdidos/Lost" per a frustar-me directament i no viure amb falses esperances! jejejeje... Vaja, ara recordo que hem deixat a mitges la nova temporada de "Galactica" i mira que es començava a posar interessant... hmmmm... Però ara mateix no tinc gaire temps, massa son...

També m'agrada perdre la vista a l'horitzó, sobretot si és un horitzó com el que hi ha a prop del poble del meu amic, Palacios de la Sierra. Estamos hablando de "Los pulmones de la sierra", "Los Picos de Urbión y el nacimiento del Duero", i totes les rodalies... Déu meu!!! Allò sí que dóna gust de mirar fins a morir!! Quins roures, quins boscos, quines muntanyes, quines valls... Pensava que això només existia a la Selva Negra d'Alemanya!

M'agrada sentir l'aire fresc a la cara, la fredor al meu cos caminant per la muntanya, les meves cames esforçant-se per adaptar cada moviment a les pedres, a les arrels sobresortides, als desnivells. M'agrada estar minuts interminables mirant els núvols i els arbres i la llunyania sense tenir noció del temps, sense pensar on sóc ni qui sóc. Res importa quan estàs arrepenjada sobre una roca a quasi 2000 metre d'altitud i tens sota teu hectàrees de boscos i no veus la fi. I l'aire és pur, i parelles de falcons sobrevolen el cel i fan cercles buscant la seva pressa. No tens gana, ni sed, ni fred, ni por. Estàs en pau.

També m'agrada recollir pedretes de colors! Curioses formacions minerals que guardo sense cap objectiu. Disfruto fent pa, també de colors! Del blanc, pel meu xicot, del gris de sègol (centeno) per a mi, del negre (també per a mi o per a l'Ángel), amb pipes, amb anous, amb olives negres, amb nabius (arándanos)... Per a tot aquell qui vulgui!!!

No soporto sentir-me malalta. Malalta per una simple grip, per una infecció de ronyons, com un còlic, del que sigui... I ja suposo que a ningú tampoc li agrada gens ni mica. Has d'estar malament del cap perquè t'agradi estar malalt, déu meu!! Em trenca la vida, em desfà el meu ritme, em sento inútil, desprotegida... És una merda i prou.

M'agrada dinar amb el meu amor, l'Albert, i fer bromes, tirar-nos rots, recollir desprès les coses i netejar per sobre per estirar-nos ràpid al sofà i veure una pel·li d'animació. M'encanta "El viaje de Chihiro"... M'ha agradat molt "Toy Story 3" i no penso deixar mai de veure "dibuixos", mai!!

M'agrada quan el meu nebot Àlex m'abraça tranquil i li puc fer un petó a la seva galtona. M'agrada quan se'm seu a sobre i intenta fer-me xantatge amb alguna cosa i jo, és clar, li renyo o faig de dolenta, claaaaaaro. M'agrada la seva inocència tot i que de vegades l'escanyaria, jeje, és un nen!! M'encanta que li agradi tant ballar i que balli per a nosaltres. M'agrada com s'estima a la seva mare (i al seu pare, i al seu germà, és clar!). Però no m'agrada quan s'acosta al seu gos, en JB, ais, em fa patir... Que té molta força i poca finura amb ell!!

Adoro nedar! Però sobretot adoro "poder anar" a nedar aquests dies!! Encara que sigui a una piscina de gimnàs. M'encanta l'aigua i m'encanta arrugar-me com una pansa fins sentir-me obligada a sortir.

I m'encanta tallar-me els cabells, però més m'agrada que me'ls tallin i me'ls sobin!!! És fantàstic que el cabell sempre creixi per continuar tallant-lo... De petita disfrutava quan, cada estiu, anàvem ma mare i jo al poble i ens tallavem juntes el cabell "a lo chico", com un nen. Cada any. I cada estiu, quan tornava de nou al poble, jo també tornava a tenir el cabell ben llarg per tallar! Per això potser no m'ha fet mai por tallar-me'l, com a molta gent, que sembla que no els hi vagi a crèixer mai més!! Bah! Una altra cosa és que te'l tallin malament... Però com diu el meu pare: "El burro mal esquilao, a la semana parejao"... jeje

M'encanta escriure.