RAPA NUI

No hi ha res com prendre una mica el sol pausadament, amb la ment en blanc, sense angoixes...
I si és amb companys meditabunds, millor...
Compartir el moment de pau, sense pensar en els problemes ni alegries, només la nostra respiració i la mirada a l'horitzó, el avui i ara mateix.
Estem vius.

Bé, aquests estaquirots de pedra potser no són vius, però m'han recordat el que hauria de fer moltes vegades que em sento atrapada en les meves pròpies ansietats.

Parar, quedar-me quieta, observar, respirar.