Ich geb nicht auf...

...Auch wenn du keine Hoffnung mehr hast!!

24.01.09 FELIZ AÑO NUEVO A TODA LA COMUNIDAD CHINA!! Gracias, Hannakin, for your information y por adoptarme con tu cuñada "Teresa" ;D en la celebración (peacho comilona) del Año Nuevo!! Las horas que son y todavía no tengo hambre desde hace 24h!!! Genial el picante!!!

Petit Resum del dia d'ahir: "Los festejos del Año Nuevo Chino comienzan con el primer día de luna nueva del año, y finalizan con la luna llena, o sea, duran 15 días. (···) En este año 2009: Año 4707, Año del Buey."

Gut, also...

Si és cert allò de que "quan se't tanca una porta, s'obre una altra" o que "si t'arrenques una cana et surten 3 ó 7 més (segons la versió)", doncs en aquests dos últims anys ho he comprovat gratament amb la gent... No amb les canes, noooo, que ja em surten totes soletes en cada disgut o ensurt amb les meves dues càrregues familiars... Ais, ais, quan els pares es fan grans... Pero esto es carnaza para otro blog... Per cert, avui m'han tingut més de 10 minuts de rellotge al telèfon partint-se el cul tots dos... Hm, estan com una cabra, per tancar!! Me congratula... ;)))

La meva ingenuitat inconscient vers a les persones i la meva mania innata de pensar que "to er mundo é güeno" hasta que no se demuestre lo contrario, té també les seves ventatges: no em menjo tant la bola malpensant, no perdo el temps malinterpretant les seves paraules, gestos, mirades, no em surt a la llarga cap úlcera gàstrica, no estic constantment de mal humor ni a la defensiva rumiant que tothom està contra mi mateixa i que tot el que fan i opinen és per portar-me la contrària i moltes altres coses... A més, les coses acaben caient pel seu propi pes! No se salva nadie!!

Inconvenients: que per desgràcia SI que existeixen llops disfressats de xai/bé/corder/ovella/granota, el que vulguis... I la ganivetada trapera te l'en portes, però sempre s'apren alguna cosa, per petita que sigui i això va ajudant i donant pistes de certs perfils d'ésser humans que pots identificar per a la propera vegada... Ya se dice que sabe más el diablo por VIEJO que por diablo... L'experiència sempre és un grau. Amén.

Aquests individus o vampirs-energètics per sort són una minoria. O al menys ho són a la meva curta vida i experiència...Lo que me queda por ver y aguantar!! O eso espero!!Pero que no cunda el pánico! Aquests especímens en concret, que sempre es repeteixen en el temps, queden a l'ombra de la resta de gent que val taaaaaaaant la pena d'haver conegut!! Halleluja, unsere Rettung ist nah!! Què be que s'ho passen donant saltets i posant carasses!! ;D

Per cada borderlinepsycopata que em trobo tinc la sort de conèixer al menys 4 de persones amb la que dóna gust compartir l'aire que respirem, estigui contaminat o no... I en aquests últims mesos he pogut comprovar que hi ha més gent maca que cràpules!! (m'encanta aquesta paraula... Em porta tants records amb un somriure!! jejeje) ;)))

I només per tota aquesta gent ja val la pena nicht aufgeben (no rendirse), incluso cuando ya no tienes más esperanzas (...Auch wenn du keine Hoffnung mehr hast)... Por si alguien se da por aludid@ y sale YA del círculo vicioso de regodearse diariamente en su propia mierda... (que alguna vegada ens ha passat a tots)... QUE NO SIRVE PA NÁ, QUE LA VIDA É MUUU BONITA!!!

Hay que ser positiv@ sin dejar de ser realista, of course! Tampoco creo conveniente vivir en un mundo multicolor personal alejado de los problemas reales que te rodean fingiendo que tot va "molt bé, molt bé, molt bé", cuando no es así. Repetint una mentida en veu alta i moltes vegades seguides fins a creure't que és veritat, i lo pitjor: creure també que la resta de la gent és idiota i que també s'ho creurà... Pero lo que sí se puede hacer es intentar buscar siempre una solución a los problemas y luchar por tus objetivos/sueños a corto plazo... Los de a largo plazo no tienen ningún sentido si no luchas por los que tienes más a tu alcance... Que son los que te van abriendo el camino...

Mírala! Habló la grulla sobre el nenúfar... Nos ha jodío! A ver si me aplico el cuento en vez de soñar tanto con largarme a otro puto país norteño donde los veranos no sean tan saharianos y las "ayudas sociales" sean como mínimo "ayudas"... Ná, solucionao, que emigro a Noruega, tú!... Austria ya me queda demasiado cerca y Nueva Zelanda está llena de sajones. Me voy con los vikingos a saquear y matar morsas... Ais, norrr, ésto último norrr!! Saquear vale, que soy hija de Roma y también puedo hacerlo bien, pero a mí que me pongan ya el filete muerto en el plato, jeje... Lo de matar animales no lo tengo muy interiorizado, o a lo mejor es porque todavía no he pasao hambre... Una semanica sin comer y mis convencimientos ecologistas y pro-animales al garete!! Estooooo, dejemos el humor negrojcuro para otro blog donde regodearme...

A lo que iba: Que en la meua opinió, meiner Meinung nach, les coses no passen perquè si i ja està, sino perquè es van creant en el present, perquè tota acció té la seva reacció i així fins a l'Ewigkeit i eternitat, perquè hi ha vegades que les pots preveure d'alguna manera però mai "controlar" del tot ja que no sempre succeix com un vol. Perquè som éssers sociables i per molt que ens agradi i necessitem el nostre espai íntim i els nostres moments d'aïllament, sempre és un plaer estar i compartir alguna cosa amb algú agradable, i sobretot descubrir gent que com a mínim t'aporta un somriure en aquell dia... Perquè sorprenen els detalls de gent quasi desconeguda de la què potser no t'ho esperaries i, en canvi, de qui ho esperes o desitges no ho reps! Porque somos interesantemente impredecibles, i perquè les fases lunars cada cop influeixen més en la pituitària!! O al menys a moi... Jejejeje...

Per tot açò i per moltes altres coses que t'aporta la gent que ens envolta: Ich werde kämpfen bis zum Schluss! Lluitaré fins al final!

Ich bin auf Kurs
Zurück
Zu dir
Der Sturm treibt mich über die See
Hinfort
Von hier
Ich such deine Spuren im Schnee

¡Cómo no, de mis Oomph! Mi fuente de inspiración teutona.