Així que desprès d'emprar només el temps extrictament necessari, per veure les úniques coses que valen la pena en aquesta programació televisiva tan patètica i nefasta que tenim en general, vaig començar a pensar que ben bé podria aprofitar aquest temps encara que fos només per fer la migdiada, ja que feia anys que no la podia fer pels horaris de feina!!
Més tard, un cop cansada de migdiada (i de mal d'esquena al sofà veient "Els pingüins de Madagascar" al K3), vaig començar a repassar anglès, llegir al meu George RR Martin, passar a net apunts de gramàtica alemana (quina festaaaaaaaaaaa, tu!!!) i altres cosetes que només a un "bitxu" raro com jo li agrada fer... I a sobre disfruta fent-ho...
Però les manualitats també han estat la meva debilitat des de Primària... M'agrada dibuixar, enguarrar-me de cola, pintura, fang... M'agrada treballar la fusta, el paper, el cartró, els materials que siguin, és igual... I desprès de superar el trauma que ma mare em va fer agafar amb el ganxet, i haver de fer les vores de quatre peces de cortines pel pis que tenim, em va donar per fer ninos amb teles reciclades... El que fa l'avorriment!! JEJEJE...
Això realment em sembla que se'm va ocòrrer pels voltants de la diada de Sant Jordi, quan vam anar l'Albert i jo a mirar uns vinils per engantxar a les parets de la futura habitació de l'Arnau. Ja feia temps que veia ninots de tela per a bebés i pensava per mi mateixa: "Redéu, pel que et claven, això també ho podria cosir jo... Pitjor, és clar, però per a la funció final que té..."
Pues manos a la obra!! Tenia una bossa de roba meva i de l'Albert preparada per llençar a reciclar i em vaig quedar amb quatre samarretes de colors més... hmm... macos?... per dir-ho d'alguna manera. I vaig començar a imaginar-me que li feia a l'Arnau un conill, un pollastre, una granota, un pingüí, un gat... Vamos, quasi tota la fauna terrestre!! Tot ho veia possible i fàcil dins del meu cap però a la que vaig començar a tallar les primeres peces del pollastre horrorós que estic fent, em vaig adonar que m'estava complicant la vida i no podia començar per ahí... Un/a ha de ser conscient de les seves limitacions per tal de corregir a temps i aprendre... Tot arriba, tothom pot ser capaç de fer moltes coses!! Però jo, amb el pollastre, vaig crear massa peces per tornar-les a cosir desprès, i vaig pensar que allò havia de ser més senzill per a una neòfita en l'art de l'agulla i el fil com jo...
I efectivament, a l'IKEA de l'Hospitalet vam veure unes pilotes de teles i se'm va encendre la bombeta, bé, la poca que en tinc: "Per què no començo fent una senzilla piloteta o un dau quadradet?"... I vet aquí que ja en tinc la primera pilota feta! Si, és cutre, no gaire glamurosa ni comercial, però és el que hi ha, tu... Amb els teixits que disposo per reciclar, gastadets de molts anys de rentats i sense cap estampat llamatiu i/o graciós per un bebé, i amb la meva poca experiència cosint. Però mira, la vaig fer en un sol dia i em vaig entretenir, vaig gaudir imaginant-me a l'Arnau llençant-la pels aires o nosaltres llençant-li-la a ell al cap (tranquils, que no li pot fer mal, jejeje)... I a sobre ens vam estalviar uns euros que benvinguts seran per comprar-me els sostens de lactància, que aquests si que ja no m'atreveixo a cosir-me'ls jo mateixa... Of course... UN MOMENTO!! No ha de ser tan difícil, espera... hmmmmm... Els podria fer amb estil "biquini" amb uns gantxets d'aquets petits... Uuuuuuuuuui, que encara em posaré "manos a la obra" de nou i m'estalviaré prop de 30€ amb cadascun d'ells!! JEJEJEJEJE...
Apa, d'aquí a crear un taller clandestí Prenyatal (per no pagar Copyrights) estic a un pas... JEJEJE... No crec que la meva producció doni per tant!!! ;D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada