Vaja, navegant per la red -fent una mica el "manta", tot s'ha de dir- m'he trobat amb aquest video del gran Charles Chaplin, de 1940... M'ha sobtat lo actual que arriba a ser, i és que en el fons l'ésser humà es repeteix al llarg de la història, no som tan "originals" com ens creiem...
Ja no recordava aquesta part final dramàtica de la pel·lícula. Només m'havia quedat amb les parts còmiques, suposo que és un sistema de defensa del cervell per no sobresaturar-lo d'informació negativa o trista, no sé.. Però ara m'en alegro d'haver-la trobat de nou (http://youtu.be/he26DAbk3Sw):
Espero que la disfruteu o com a mínim que us faci pensar o remoure alguna cosa a dins vostre, tingueu l'opinió que sigui, tant és!! La qüestió és donar-li a la massa grisa del cervell i no estar en estat comatós com els hi agradaria a molts interessats que ja ens manipulen prou... Apa!! Au!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada