... Aus Innsbruck mit Liebe... Part One

"Desde un lugar de Austria de cuyo nombre NO quiero olvidarme..."

He aquí un resumen de mis andanzas por la preciosa y cautivadora ciudad del corazón del Tirol: INNSBRUCK, que taaaanto me ha enamorado y tan buenos recuerdos me ha dejado. Entre ellos el descubrimiento del apasionante mundo de las diferentes tonalidades de verde, los cielos azules y plomizos, la gente so freunlich und nett (por supuesto, con especial mención de KarinundRobert, que ya son como un TODO) y un largo etc que no vale la pena recitar porque en los siguientes fragmentos de los mails que iba enviando a mis colegas ya queda suficientemente reflejado.

Gracias de antemano por vuestra atención...

DATA ESTELAR 13072008

HALLOOOOOOO ZU ALLEM!!!

Bé, per on comenssar... Bé, comenssant perquè no trobo la c trencada i tinc els accents reubicats en altres tecles, la resta bé... Ja fa prou Karin de deixar-me fer el que em dóna la gana a casa seva, gorrejar cuina, lavabo, habitació i estudi, portàtil i demés com perquè a sobre vaja queixant-me dels accents...

Nens i nenes, això és vida i la resta són tonteries!! ENDLICH IM URLAUB!!! Per fi de vacances, que ja comenssava a sentir-me forssa acabada mental i físicament esgotada... Però és que això no té preu (para todo lo demás MasterCard, que es la que me está dejando en red numbers), i és que jo he nascut per a viure en algun indret germànic... Sempre és la mateixa sensació de comoditat i extranya alegria interior, colorit i sentir-me com a casa, confiada... Ja puc visitar altres llocs que tot i que em puguin agradar molt no és el mateix sentiment... No sé expressar-ho en paraules, però és una mica aquella sensació dobservar el mar des de qualsevol petit poblet de la Costa Brava, vamos, que et quedaries a viure!! I és que aquí allà on miris estàs envoltat dels Alps!! Em sento com la Heidi però sense abuelito (millor, ja tinc dos viejos que cuidar i no em refereixo als hàmsters!)... Aquí hi ha vida com en una ciutat petita, però està aquella "tranquilitat" de poble gran, a part del paissatge i demés...

I pensar que de petita, quan vivia al poble, em deien de manera carinyosa "Heidi"!!?? Mho van treure per un vestit que em van comprar quan encara no tenia un any i que portava el dibuix de la cara de la Heidi (Hitparade en aquella época) al pit del vestitdet roget... No, no mho van treure com a diminutiu del meu segon nom: Adela, auf Deutsch: Adelheid, diminutiu: Heidi... No, però vamos, és una conincidència més... Pot ser ja em va marcar... ;P

Bé, ja nhi ha prou denrotllar-se i passem a agobiar-vos amb toooooot el que em doni la gana dexplicar, bàsicament les anècdotes més curioses o divertides fins ara... Ja que el món és així de meravellós...


DATA ESTELAR 10072008

Gut, per comenssar, no he perdut lavió que això ja és un què, en comparació amb lexperiència de la última vegada... El que pot arribar a dirigir el nostre subconcient sobre nosaltres mateixos sense pràctiament adonar-nos... I és que, en resum, jo no volia encara marxar (subconcientment), si Rosi si, tens raó, volia quedar-me amb el meu viejo que venia 3 dies a BCN per estar amb ell al metge i demés... Estava preocupada, val, i marxant el dijous em quedava més tranquila (passo de L geminades!!)...

A lavió vaig haver de suportar a tot un equip de ciclistes joves i guapos (estaban toooooodos como un quesito, hay que reconocerlo) que anaven a München a no sé quina carrera o jo què sé, però un en especial (el més guapo i buenorro de tots, per a rematar-lo) no parava de xerrar en veu alta i de moures més que un xinxol (o un garbanzo en la boca de un viejo) i vaig estar al canto un duro de girar-me i fotre-li una de les meves millors i dolces mirades mantxegues, perquè ja sabeu que no sóc agressiva físicament (todo se andará)... En aquells moments mhagués agradat ser una daquelles paves que tant odio que els agrada tant donar "collejitas" per a fotre-li un cop de puny al bell mig del entrecejo però bueeeeeeeeeeno, haya paz...

La resta molt divertits, tenia 2 nois que eren de qualsevol lloc menys catalans però que van fer un reportatge fotogràfic de núvols a través de la meva, repito, MEVA finestra, però vam riure, eren molt macos (excepte el pesao de Cornellá de las pataditas y sus historias cansinas de que guays que soy con la bici, MOHÍNO!!)... Arribem endlich a München und va i no funcionava lescala/passarela o com es digui... Bueeeeeeno, ovación general, "esto en Espanya no pasa" i demés comentaris de conya que van fer que tot el què van trigar en portar una escala de ferro (jo volia el tobogaaan!!) fos més suportable... Estos bávaros, dónde está esa perfección germánica??, seguro que el que estaba apretando el botón para acercar la pasarela era italiano!! Pa joder...!!

Després, lo típic, més perduda que un hijoputa el dia del padre per laeroport, buscant el punt dinformació amb cara total de guiri perduda... Tots molt macos indicant-me, trobo finalment loficina on haig dagafar el Taxi colectiu que em portarà fins a la mateixa porta de Karin i "arresulta" que no estic a la llista!! El conductor que ens ha de portar (i que a la vegada també fa les tasques admves.) i que té uns ullaros dels que li agraden a la Rosi, però el triple de macos, em parla amb un accent bàvar pa cagar-se i no torcar-se i jo que em pixo de riure... Finalment ens aclarim, alles in Ordnung, i quan estic asseguda esperant amb la resta em comenssa a parlar un noi... Bé, jo pensava que era deutsch i veig que lentenc forssa bé, però després duna estona em confesa que és de Rumanie (computer scientist) i que treballa a INNSBRUCK, a la Universität donant classes desprès dhaver acabat el seu Doktorat entre München und Paris. El tio parla francés perfectament com a segona llengua seva, però acabem parlant auf Englisch... Tres hores desprès junts al peacho de Taxi (aquí es todo a lo grande, incluso los mosquitos!!) parlant en anglés, jo feta caldo i el tio blablabla... Molt simpàtic, però la meva immersió estava sent maaaaaaassa intensiva i més en anglés que el tinc més oxidat que oxidat però vaig poder comprobar que em defenia forssa bé i podia inclús fer bromes... Incredible ;D

Total, que ens donem els mòbils per anar junts a fer passejades per la montanya i les mil i una ruta que hi ha per ací, prendre Kaffe o el que sigui... Tot i que jo encara no lhe trucat, I confess que em fa mandra, i més avui diumenge que està ploguent des de les.... no sé, tota la nit i dia que porta, però és que plou taaaaaaan bé... I està tot tan maco...

Bé, la qüestió és que arribo flipada a casa de Karin, no hi ha ningú, jo carregada amb la motxilla, la truco, les meves primeres paraules auf Deutsch am Telefon, ella està a la feina encara i jo que mescapo a fer fotos... Les meves primeres fotos, ja que els Alps impressionen... No és el Penyó de Vallada, no... Però de camí hi havien algunes colines que mho recordaven, tot i que aquestes estaben preciosament cobertes darbres, no com pel meu poble, ja se sap, ese peacho de Levante tan dado a quemar cosas... Yo hablo de lo mío, cada uno sabe lo que se "quema" por su pueblo...

Gut, finalment estem juntes Karin und ich, parlem, fem broma, mensenya el pis (tan típic teuton, TTT, mencanta!!), amb aquell ambient de reciclatge, háztelo tú mismo, ple de plantes i un arbre dintre de la meva habitació-estudi on escric ara... Mensenya també la tomatera ENORME que tenen al balcó i que ja comenssa a donar els seus primers cherries... unes vistes...Bé, tot és exterior però una part dóna a los peachos de Alpes (cuina-menjador, WC) i laltra al pati, teulades i una altra part de montanya (les dues úniques habitacions)... És petit però moooolt acollidor, ho canviaria pel meu pis a BCN ara mateix!!

Li explico que he conegut a Dan (el computer scientist from Romania) tan maco, bromegem i em diu que ara hem de sortir de nit a prendre una birra a la plassa més típica perquè ha quedat amb un amic seu també arquitecte (aquí pràcticament tothom es arquitecte o què!!) que em vol presentar i que també és molt maco... Philip... Guay!! Doncs si que és maco el nano, esportista, divertit, però lantendrà sa mare quan parla perquè parla un Österreicher de lest que és també per cagar-se... I el tio es pixava... És guay això de ser guiri però a vegades és molt dur... I a mi em fotia ja un mal de cabolo de tant de forssar-ho per entendre i parlar, ja no sabia en què idioma estava xerrant... Bé, a momir...


DATA ESTELAR 11072008


No tinc persianes ni res que sasembli en tot el ventanal que tinc i és clar, aquí a les 4.30 ó 5 du matin ja és de dia... Però és curiós lo relaxat que et despertes, a poc a poc, amb tot el peacho soroll que monten els ocells que a BCN ja sels haguessin carregat, aquí és glòria!! Una mica escandalosos, però glòria... I una peacho de calooooooor...

Karin und ich esmorsem fora, anem amb les bicis (la meva encara em costa una mica de controlar perquè té un sistema de frenada... curiós...) i macompanya fins a la Uni per ensenyar-me el camí, ella ha danar a la feina, natürlich, i jo haig denfrentar-me a un examen de quasi 3 hores per anivellar-me en alguna Klasse... Gut, amb un mal de cap que thi cagues mespero a fora una estona fins les 11.00 que em diran on mubiquen i em poso a prendre el solete amb la resta de penya asseguda a les escalinates i que xerra en diferent idiomes... Nhi ha de tot, i quan dic de tot és de TOT... De tots el colors i edats i procedències, mencanta... Gent que va solana de cabras (com jo), gent que ja ha fet un amigucho, gent que sacosta a altra gent del seu mateix país, de tot...

I em diuen, para mi gran sorpresa/asombro/Überraschung que em foten al nivell B1 (yo quería el fàcil, conyio)... Y digo el fàcil (jopetas, con el pajarraco, qué podería de llamada... pero si es una cría de gorrión...!! Qué cosita...)... ehem, y digo el nivel fácil perquè quan entro a classe y em veig al profe de 2 metres, austríac que fa por i la resta de compis TOOOOOOOOT homes que em miren flipant com dient "hombre, por fin una XX para anivelar las hormonas!!" i que cadascú és dun país a cual más lejano: USA, Australia, Egipte, Poland, Georgia (??)... Menys els dos italians... Vamos, i com jo era la novetat doncs ja us podeu imaginar la vergonya i lestrès a sobre meu de totes les mirades i preguntes... Al principi vaig comenssar bé però desprès estava tan esgotada mentalment i mestava aguantant les ganes de riure dels dos italians quan els hi va tocar fer el diàleg... Però què mediterranis que arribem a ser... Em pixava...!!! Total, que al final ja passava de participar perquè em sortien les coses en anglés i això és una moooolt mala senyal en el meu cas... Ja que normalment és SEMPRE al contrari, NO EM SURT MAI LANGLÉS I NOMÉS PUC PENSAR EN ALEMANY... Perquè em passi això ja vol indicar que estic saturadíssima i necessito desconnectar... Merda!! Acabo de perdre loportunitat de fer-li una peacho de foto a un peacho de corb negre que se mha quedat al davant...!! ;D

Total, que sacaba la Klasse i parlo amb el profe per si em vol canviar a un nivell més baix però en poques paraules em diu que "nanai", que haig de fer tooooooots els deures daquest cap de setmana (Wochenende Hausaufgabe), posar-me al dia i fer lesforss, ja que si vaig a un nivell més baix no aprendré res, però buenu, que si tinc problemes per a seguir la classe que ja en parlarem... Ais, no sé, jo no he vingut perquè em vagi la vida en aquest curs!! Aquest curs només era lexcusa per venir a Innsbruck i aprofitar 4 hores del matí ja que sé de massa que desprès per les tardes dóna temps de visitar llocs i prendre algo... I practicar lidioma per no oblidar, pero és que aquesta penya de la classe ja es nota que té un nivell, collons, em sento algo frustada...

DATA ESTELAR 12072008

Dissabte, peacho desmorsar amb Karin und Robert und klar, havia dexplicar toooooot el que mhavia passat ahir a classe i desprès per la tarda, quan vaig anar a donar un vol, em va ploure a sobre, vaig anar a fer unes compres de menjar per Karin més feliss que un xinxol, però tota xopa, mencanta...!!!!! Vaig menjar un entrepà molt raro dels típics daquí però que mencanten i demés... I explica tot això i més auf Deutsch a les 8 del matí dun dissabte...

Desprès ells anaven tot el dia a la nova casa de Karin per fer les obres de les parets (die Baustelle) i jo tenia tot el temps del món per fer el que em donés la santa i real gana... De tranquis em vaig dutxar, arreglar lhabitació, preparar la bossa de guiri, agafar una mica de fruita i pan de lembas pal camino i comenssar el meu dia de ruta guiri por el casco antiguo de la cité...

Què guay... Repeteixo: això és vida, tu!! Passejant a 0.001 km/h... feia anys que no caminava tan a poc a poc... Sem canviaven els semàfors a la meitat del trajecte!!! però és que el cos tampoc em podia anar més a pressa!! En resum: patejada monumental, fotos a dojo, dinar al costat del riu i fugir del centre ciutat cap a la muntanya per veure el petit Parc Botànic (estava ja reventada)... I es clar, sem va posar a xerrar un tio del Líban , molt educat això si, i vam acabar passejant junts i xerrant en alemany, aquí me aprovecho a la mínima oportunité, i em vaig poder fer fotos al parc botànic i em volia convidar al café i demés i jo ja a les 17 hores vaig pensar, ja nhi ha prou, que vull fer unes compres guiris al casc antic i anar a loficina de turisme i això comenssa a semblar una cita a cegues... buffff... el tio una gràcia, tu, molt maco, però jo ja tengo bastante con lo mío!!

Bé, que vaig fer més voltes fins que els peus em van dir BITTE, HALT!! i quan comenssava de nou a ploure suaument va i em paren un grup de nois i noies tots molt guapetons i esportistes perquè resulta que han fotut a la presó a un activista daquests que lluita pels drets dels animals i perquè parin de matar animals per aprofitar la seva pell i demés i em van xerrar a velocitat còsmica fins que vaig poder dir, "no sóc daqui" en alemany (quin riure!)... I es que ja mhan parat no sé quantes vegades (he perdut ja el compte i només porto aquí... 72 hores o una mica més....) a preguntar-me coses, como si jo tuviera una cara de tirolesa del copón, o igual si però jo què sé, quan obro la boca ja es nota que no sóc lugarenya i jastà... flipant!!

Ja era tard quan vaig tornar a casa. Karin und Robert encara no havien tornat del nou pis i jo tenia el meu mega llibre de Mr. Martin sobre el llit que vaig estar devorant fins que em vaig quedar dormida i no sé a quina hores intempestives del matí arribarien laltre parell plens descombros fins les celles com sempre...


DATA ESTELAR 13072008

Torno al principi daquest mail assessí... Encara plou suaument, els ocells canten, els núvols saixequen, que si que no, que caiga un chaparrón... etc... Ara vindran la parelleta per dinar, haig de trucar a DAN com vam quedar, que ja em sap greu perquè mha enviat un parell de sms i jo no li puc contestar... No sé perquè però puc fer trucades a Karin i demés però només la gent de Spanien pot rebre els meus sms... Una merda... Haig de trucar-lo...

Bé, fins el proper mail... Tinc sed i una tendinitis a totes dues mans!!

Petonassos, bandarres i fins... daquí un temps... si no llensso un CV a la UniversitätKlinik... :P